Les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus és un projecte nascut de la iniciativa de les associacions locals. La candidatura agrupa 63 localitats repartides entre el Pirineu andorrà, espanyol i francès que s’han aglutinat al voltant d’aquesta proposta federadora. Les diferents comunitats han mostrat una implicació constant en aquest projecte, i la candidatura ofereix un marc privilegiat per enfortir els lligams de veïnatge i per compartir un espai i unes tradicions comunes.
Originàriament paganes (adoració del Sol), més tard cristianitzades (sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista), avui s’han convertit en festes col·lectives i socialitzadores. Les festes, que encara conserven una atmosfera màgica i simbòlica, testimonien aquesta barreja de creences, costums i rituals. Durant dies, es preparen les falles segons el saber fer tradicional… I arriba la nit. Des del cim de la muntanya, comença la baixada de falles serpentejant pel camí fins al poble i a l’entrada de la vila o al mig de la plaça, on sovint hi ha plantada la falla major; els fallaires hi deixen els troncs encesos. D’aquesta manera, es reprèn el ritus. Les flames, amb virtuts purificadores, vivificants i fertilitzants, escampen el seu fum per la muntanya, els camps, les poblacions i la gent que s’hi aplega. La festa es converteix en un espai cultural que, associat a la celebració, dóna cabuda a altres manifestacions que giren al voltant dels àpats, la música i el folklore popular. Al matí, la gent agafa brases o cendres de la foguera, que s’emporta a casa per protegir la seva llar durant tot l’any.
Les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus són esdeveniments que requereixen un gran esperit de cooperació, solidaritat, generositat i respecte mutu, així com d’esforços compartits. Es tracta d’una festa pública i popular, acollidora, inclusiva, oberta, sense cap tipus de discriminació ètnica, religiosa, social, política, de gènere o cap altra. El seu caràcter festiu promou el diàleg i l’intercanvi social i cultural. Aquesta gran participació voluntària de les poblacions i el caràcter elemental i natural dels materials utilitzats fan que aquesta festa no necessiti pressupostos elevats i que no generi residus. A més, els vilatans experimentats o els organismes competents trien els llocs més apropiats per agafar els troncs, sense efectes negatius per al bosc, per a la preparació de falles, haros i brandons. Així, la festa també es converteix en una pràctica cultural que contribueix al coneixement i respecte de la natura, les muntanyes i el bosc. És, per tant, un element basat en l’educació i el respecte del desenvolupament sostenible.
A Andorra, la Cremada de falles de Sant Joan
Tradició popular en què els participants fan un falla, l’encenen, l’agiten i la fan giravoltar vertiginosament fins que creen grans boles de foc. L’any 2010 la Cremada de falles d’Andorra la Vella es va incloure a la secció quarta de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra com a bé immaterial, i l’any 2015 el Comú declara l’Associació Fallaires d’Andorra la Vella com a Entitat pública d’interès cultural. La Cremada de falles s’inicia amb el ritual dels joves de 16 anys que per primera vegada cremen amb foc, i continua amb el recorregut de les falles pels carrers del centre històric d’Andorra la Vella, passant per les places on antigament se celebrava aquesta tradició. El recorregut finalitza amb l’encesa de la foguera de Sant Joan amb les mateixes falles.
Vídeos:
El camí del foc. Cremada de falles d’Andorra la Vella
El Rodavola. Les falles d’Andorra la Vella
El vídeo de la candidatura de les festes del solstici d’estiu als Pirineus